LA CASA

Tema explicat a mode d’esquitxades, com la ciutat d’avui.
L’atrezzo, recordem, és el plató de l’experiència de contemporaneïtat, en una primera instància ens hi acostem a vista d’ocell fent una cartografia de la ciutat de les mutacions i en una segona aproximació, ho fem a peu plà caminant pels seus carrers com espai públic. Aquí, intentant de gravitar tot el potencial metafòric i més que mai fent-ne esquitxades, parlarem de la idea de casa. Sobretot aquests darrers 10-20 anys estem aclaparats d’aquest tipus de literatura, quina mena d’atmosfera hi ha darrera del tema recorrent de la casa?

El subjecte contemporani no és mai a casa, -de fet aquests apunts varen ser presos a l’aula 203 de l’edifici Florensa de la Facultat de Belles Arts, repassats al tren i teclejats a una cafeteria de la ciutat de Vic prop de l’estació de tren i de la UVic- el que vaga darrere és el desarrelament de la casa. Però això no és un desencís, en seria una idea esqueta. L’art contemporani parla de perquè s’ha quedat sense. I no cal fer dissecció de la idea de casa ni evocar-hi llum, aquí la operació és borejar-la.

Cita Le Corbussier que “ un cop Adolf Loos hem va dir que un home modern no mira mai per la finestra”, és a dir el cristall hi és perquè hi entri llum, no per mirar-hi. Aquesta vindria a ser la primera modalitat contemporània de desarrelament, ara la casa és una estructura de defensa, una “casa refugi”.

Llistat de cases:
La casa poruga és una paradoxa, perquè com has de tenir por de casa teva? (na altra esquitxada de desarrelament)
La casa treball es converteix en “la casa bunquer”. Tipología arquitectònica “cucuning”. Paul Virilio descriu “la casa bunquer” com una estructura compacta i opaca, però flexible perquè no té fonaments.

La casa mòbil. Constantment parlem de caravanes, de rulotes. Quin impuls hi ha darrera de la casa mòbil? La casa desarrelada, aquella casa que no pertany a enlloc, la casa gitana.
De fet hi ha una gestió de la idea de mobilitat que té a veure amb l’optimisme de post guerra. En aquest gir apareixen cases mòbils que no tenen la lògica d’aquest optimisme.
Benjamin “ la morada no existeix, la morada és pels vius la habitació d’hotel i pels morts el tanatòri”.

Habitacions d’hotel. El professor de l’assignatura de Filosofía Contemporània de l’Art, fa a totes les habitacions d’hotel on dorm fotografies perquè recorda les coses que pensava quan estava allà. La habitació d’hotel és aquella casa transitòria on es fa el retrat de l’experiència.
LA TEVA PRÒPIA EXPERIÈNCIA: HABITACIONS D’HOTEL que sempre estan prenyades d’una pàtina que t’expulsa, repels l’oferiment de viure-hi.

Mies Van der Rohe, és un autor de poquíssims texts però ens diu que “la casa dels nostres dies encara és per fer”. I la subjectivitat requereix d’una morada assenyala Martin Heidegger, agafa el relleu a Mies per a realitzar un protocol:
“pensar, construir, habitar”. Heidegger té una naturalesa de tipología fenomenològica que resol l’habitar en acoplar-se amb el món de les coses. I no ho defineix classicament, ho defineix des de la epistemologia de la morada, com fer el foc i instal•lar-se al voltant és a dir, habitar consisteix en descriure un punt de vista, en tot allò que s’esdevé del acoblament amb el món de les coses.
Si tibem aquest fil una mica més, ens trobarem amb un altre fenòmen:
- Revistes d’interorisme: dinàmica de la llar
- Horror Bacui: penjar les coses, convertir l’estança en cartellera, penjar-hi postals. Penjar “la memòria objectual”, trastos que denoten el “souvenir”.

NO VIVIM SOBRE MURS BLANCS, ELS EMPASIFEM

La casa Collage són la manera com habitem les habitacions de hotel quan portem aquell póster de casa o alguna cosa semblant.

La casa estoig és la casa de les arts decoratives.
“Farceix-te la casa a la teva manera... IKEA” tot té caducitat i hauràs de tornar-hi.

Bé, tenim dues maneres d’habitar: la primera la resol Benjamin: fixar un lloc- habitació d’hotel; La segona la resol Heidegger: “pensar, construir, habitar” com a manera d’acoblar-se amb el món de les coses.
*paralelament Bequet parla del mateix però ho relativitza amb personatges que tenen un patrimoni objectual tant baix que es fonamental

NOTA biogràfica: llegir Mallarmé

La enorme literatura sobre el cos arriba a la qüestió del gènere, literatura del cos que té a veure amb la casa. El que hi ha darrere és la super-reducció del cos-morada.