A la última classe es va fer cartografia del context de la filosofia de la ciència la qual no afegiré els apunts corresponents. La classe anterior tot just es limitava a assistir a la fractura dels components moderns: sentits, categories universals,...en la descripció de tota aquesta dinàmica, la ciència ocuparà un lloc molt dinàmic:
L A F R A C T U R A L I N G Ü Í S T I C A , fractura que avui enfocarem però de la qual no en parlarem tot i que es pot resumir a un trencament d’aquella interdependència entre les paraules i les coses. La fractura lingüística (Foucault) no és res més que la fractura entre les paraules i les coses.
Aquesta relació fractura d’identitats “del verb fa la carn” ja veurem un altre dia en què consisteix. Avui ens centrem en l’efecte d’aquesta fractura... es que per la contemporaneïtat el verb fracturat de la carn és llançat cap a l’abisme de la seva literalitat: el llenguatge esdevé soroll, xerramenca (Benjamin). El llenguatge queda reduït a la seva literalitat. En aquest enunciat queda publicitat i a l’acte esdevé una forma sense contingut.
Friedrich Jenson- el videclip, el que proposa és entendre l’imaginài a partir del videoclip com a imatge plana que ha de ser consumit:
Mentre que el quadre és una finestra(el marc), el quadre és el món que hi ha al fons; en la pantalla tot s’esdevé literalment sobre la superfície plana. Això podría tenir un germen de fons que quedaria explicitat en la fractura lingüística (tots els llenguatges).
L’efecte fractura és la disposició contemporània a alabar una apologia del silenci. Perquè el que hi ha és soroll? Perquè és llenguatge literari. Una apologia del silenci enfocada des de la clau de silenci il·luminat és una altra manera de silenci: silenci modern.
Des d’aquesta dijuntiva hi ha una apologia del silènci. Ugo Volli a “apologia del silenci imperfecte” on estableix: un Silenci Perfecte, el Silenci de la Modernitat i un silenci imperfecte, el silenci de la contemporanieïtat.
La perfecció d’aquell S.P consistia en que era un silenci que deixava enrrere el llenguatge, una renúncia al llenguatge. Era el silenci místic, asceta, el que deixa enrere el llenguatge, un silenci blanc, el silenci de la meditació, de la clarividència, el silenci de l’anacoreta. En tant silenci com a renúncia és allà on deixa enrere el llenguatge.
En l’altre admisfèri, el S.I contrariament és molt boluptuós, costruït bàsicament per llenguatge. És el silenci explicitat en el crit pel silenci.
Sentència que, a més, té un valor afegit, silenci com a modalitat de la parla. Té el valor de que ens permet col·leccionar un altre OXÍMORON: silenci sorollós, els dos pols de la contradicció queden afirmats mantinguts oberts.
Perquè parlem d’aquesta figura? Ahir, per extensió, dèiem que la complexitat i la tensió que caracteritza l’experiència contemporània té el seu tropos retòric en l’oxímoron = afirmació + contradicció. Un oxímoron aclaparador és aquell que diu “el lloc com a no lloc”. Quan diem “mantenir els dos pols oberts” no fem al·lusió a la contradicció perquè aquesta és insostenible, ens referim a l’oxímoron perquè és comprensible: hi ha un lloc que és un lloc però que no opera amb la semàntica de lloc.
Hi ha una llibertat que no consisteix a dir què penses sinó en ofertar uns instruments que permetin pensar què dius (recapitular).
SILENCI SOROLLÓS (S.I) i alguns exemples d’aquesta eloqüència arxiconeguts:
; John Cage, compositor de silence, 4’31” i autor de SILENCE. Explica amb tot luxe de detalls que pateix dies d’un factor orientalista i enyora el silenci místic. Desenvolupa el seu treball en clau occidental navegant entre les dues aigües del S.P i el S.I. Entén silenci com una situació d’escolta, en estat d’escolta que capta tots aquells sons no articulats. No ens convida a entrar en meditació sinó a entrar a 4’31” per a escoltar tots aquells sons no articulats i poder representar-los en una partitura. Acaba essent un silenci ocupat.
També explica el silenci fent un símil arquitectònic i esmentar a Mies que al utilitzar el vidre permet que tota la exterioritat s’impregni o s’incorpori en tota la superfície a acristallada de l’edifici, recull l’exterioritat en temps real. Opera amb la mateixa lògica.
; Vilamatas. Apologeta en renúncia del llenguatge
; Hugo Von Hoffmanstand.Carta a Lord Chandors. Poeta de la Viena de fi de segle, recupera els apunts i redacta un text on diu que renuncia a la poesia, el llenguatge cavalca tot sol, prefereixo callar. El llenguatge hem traeix
; Mallarme,Fleauvert – tant equipada de món, que és un món altre! És un edifici de llenguatge, no una finestra.
; Paul Valeri evoca els diàlegs platònics d’Aristócrates i Eupalinos on es parla d’arquitectura, de construcció i que l’edifici està construït com a artifci (totxanes de verbs, sustantius,...), un text que parla de construcció... Silenci eloqüent.
; Marcel Duchart. Robert Morris coma clau post-escultòrica, fa un treball que és una caixa de fusta on a dins hi ha un reproductor que reprodueix el soroll de la seva construcció. Què fa? Aclaparadorament hi ha un llenguatge no com a deducció de so de món sinó com a construcció. Vol dir que aquest llenguatge diu coses, el contingut és el soroll de la pròpia construcció de la forma.
HI HA UNA FORMA QUE CONTÉ
EL CONTINGUT DE CONSTRUCCIÓ
DE LA FORMA
MACBA: art i utopia. Intentar construir una altra història de l’art contemporani a partir de Mallarmé, en el que el problema es gestiona en com s’ha construït un llenguatge a partir de la aliteralitat.
Tota l’apologia de la construcció de situació (situacionisme-neosituacionisme), tot allò performatiu és en clau espacial tot allò que és en clau literal.
Ja que posats a parlar de construcció i arquitectura, citem la al·legoria de Benjamin, té un símil amb tot el que hem estat cartografiant, el llenguatge creix o decreix, es diu a si mateix i creix en espiral segons dels marges. La columna barroca de Benjamin, que es aquella que creix en espiral, és un retall infinit, no té ni principi ni final. Des d’aquest relat del llenguatge sense mot, si algú ha de construir continguts és l’aspectador.
“si algú vol coses que se les faci” Frankenstein
series de TV .... please .... silence PAY ATENTION MOTHERFUCKERS
a partir d’això pren part tu
No hay comentarios:
Publicar un comentario